a detenció de Julian Assange fa sortir a la palestra el debat sobre la
cooperació policial entre els països de l’Unió Europea i els seus
límits  en  casos polítics com el d’Assange. Després de l’11-S, la
“lluita contra el terrorisme” fou l’excusa per aprovar a la Unió
Europea una legislació restrictiva que res té a envejar a la impulsada
per Bush i que  instaura un nou espai policial integrat sense el
corresponent espai jurídic de protecció dels drets de les persones. En
aquest marc, entrà en vigor un nou manament europeu que ara pot fer
que Assange acabi en una presó sueca. L’euroordre substitueix el
tradicional procediment d’extradició per un sistema d’entrega
immediata per jutjar algú o fer-li complir una pena.
En nom de la seguretat, es suprimeixen en matèria d’extradició
nombrosos recursos, drets i garanties processals per apuntalar un
reconeixement automàtic i sense control previ de l’ordre emesa.
S’elimina, per exemple, la noció de “delicte polític” i principis com
el “de doble incriminació” per evitar que es pugi refusar l’extradició
per fets que no estan penats en la legislació dels països
requerits.L’euroordre ha estat molt criticada per entitats com
Amnistia Internacional, Human Rights Watch o l’Associació d’advocats
europeus AED.
La Gran Bretanya és una excepció. La redacció de la llei de
transposició de l’euroordre – l’ Extradition Act 2003- preveu denegar
el lliurament en certs supòsits, com el de persecució política , i
introdueix algunes garanties adicionals que  poden allargar el procés.
L’any passat un jutge de Belfast, en el cas “De Juana Chaos”, va
trigar més de 16 mesos en autoritzar l’extradició. A Assange li serà
difícil evitar-la, però  plantarà cara i, com a mínim, convertirà el
seu procés en altaveu de la lluita per la  transparència informativa
contra les“raons d’Estat” que  s’han ocultat a l’opinió pública. El
judici que li importa a Assange és un altre: el de la Historia. Té raó
quan diu la geopolítica tindrà un abans i un després del cablegate